Els exàmens finals de batxillerat a Lleida van tenir per a sant Josepmaria un to de nostàlgia. Sabia que en tornar la família faria els preparatius per traslladar-se a Logronyo, on el seu pare havia trobat feina. Aquell estiu, però, el van passar a Fonz.
Allà sant Josepmaria va retrobar els amics, passejar i llegir. Sobretot això últim: durant aquelles setmanes va llegir moltes novel·les de Jules Verne, i també El Quixot. Durant les vacances reben la notícia que esperaven: el seu pare té preparat un pis a Logronyo amb l'imprescindible per acollir-los.

La ciutat de Lleida a principis del segle XX. Destaquem l'església de Sant Llorenç, la Catedral, l'Instituto de Segunda Enseñanza, el carrer Cavallers, el carrer Major, la Seu Vella, el riu Segre i els Camps Elisis.

En acabar les festes de la nativitat de la Verge Maria, al setembre, els Escrivà es traslladen definitivament. Diuen adéu al que havia estat l'escenari de tantes experiències viscudes. Van sortir molt aviat, per evitar llargs comiats.

Josepmaria va seguir els estudis de batxillerat a l'Institut de Logronyo. Pocs anys després, el 1918, un dia de cru hivern, veu unes petjades a la neu. S'adona que són d'un religiós carmelita i intueix que Déu li està demanant alguna cosa, però no sap què és.

Pensa que podrà esbrinar-ho més fàcilment si es fa sacerdot, i comença a preparar-se primer a Logronyo i més tard al seminari de Saragossa. Seguint un consell del seu pare, estudiarà també la carrera civil de Dret a la Universitat de Saragossa com a alumne lliure.