Sant Josepmaria, el 1960. Foto: opusdei.cat

El 1915 el negoci del pare, comerciant de teixits, va fer fallida i la família va haver de mudar-se a Logronyo, on el pare havia trobat una altra feina. En aquesta ciutat, Josepmaria, en veure unes petjades sobre la neu dels peus descalços d'un religiós carmelita, intueix que Déu desitja quelcom d'ell, encara que no sap exactament què és. Pensa que podrà esbrinar-ho més fàcilment si es fa sacerdot, i comença a preparar-se primer a Logronyo i més tard al seminari de Saragossa.

Seguint el consell del pare, estudia també la carrera civil de Dret com a alumne lliure a la Universitat de Saragossa. José Escrivà mor el 1924, i Josepmaria queda com a cap de la família. Rep l'ordenació sacerdotal el 28 de març de 1925 i comença a exercir el ministeri primer en una parròquia rural i després a la ciutat de Saragossa.

El 1927 es trasllada a Madrid, amb permís del seu bisbe, per a obtenir el doctorat en Dret. El 2 d'octubre de 1928, Déu li fa veure què espera d'ell, i funda l’Opus Dei. Des d'aquest dia, esmerça totes les forces en el desenvolupament de la fundació que Déu li demana, al mateix temps que continua amb el ministeri pastoral que té encomanat en aquells anys, que li posa diàriament en contacte amb la malaltia i la pobresa en hospitals i barriades populars de la ciutat.

En esclatar la Guerra Civil, el 1936, Josepmaria Escrivà és a Madrid. La persecució religiosa l’obliga a refugiar-se en diferents llocs. Exerceix el ministeri sacerdotal clandestinament, fins que aconsegueix sortir de Madrid. Després d’un mes i mig a Barcelona, travessa els Pirineus fins a Andorra, passa al sud de França i d’allí es trasllada a Burgos.

Quan acaba la guerra, el 1939, regressa a Madrid. Els anys següents dirigeix nombrosos exercicis espirituals per a laics, per a preveres i per a religiosos. El mateix any 1939 acaba els seus estudis de doctorat en Dret.

El 1946 fixa la residència a Roma. Obté el doctorat en Teologia per la Universitat Lateranense. És nomenat consultor de dues congregacions vaticanes, membre honorari de la Pontifícia Acadèmia de Teologia i prelat d'honor de sa santedat. Segueix amb atenció els preparatius i les sessions del concili Vaticà II (1962-1965), i manté un tracte intens amb molts dels pares concilars.

Des de Roma viatja en nombroses ocasions a diferents països d'Europa, per a impulsar l'establiment i la consolidació de la tasca apostòlica de l’Opus Dei. Amb la mateixa finalitat, entre el 1970 i el 1975 fa llargs viatges per la península Ibèrica i per Amèrica, on a més té reunions de catequesi amb grups nombrosos d'homes i dones.

Mor a Roma el 26 de juny de 1975. Milers de persones, entre elles molts bisbes de diferents països —en conjunt, un terç de l'episcopat mundial—, sol·liciten a la Santa Seu l'obertura de la seva causa de canonització.

El 17 de maig de 1992, Joan Pau II beatifica Josepmaria Escrivà. El proclama sant deu anys després, el 6 d'octubre de 2002, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, davant una munió de persones. «Seguint les seves petjades», va dir el Sant Pare a l’homilia, «difoneu en la societat, sense distinció de raça, classe, cultura o edat, la consciència que tots som cridats a la santedat».

Font: opusdei.cat