Entre el 1913 i el 1915 sant Josepmaria Escrivà va visitar Lleida en tres ocasions. D’aquelles estades en guardava records molt vius tot i ésser aleshores un noi molt jove de 12 anys. Després de la primera estada a Lleida l’any 1913 arran dels exàmens de batxillerat, sant Josepmaria hi tornà l’any 1914 i el 1915, ambdós casos pel mateix motiu que en la primera ocasió.

Imatge recent dels Camps Elisis de Lleida.

Anys més tard a Roma, cap el 1973, sant Josepmaria recordava aquestes estades com moments especials de la seva vida donat el detalls que en guardava: les passejades pels carrers de Lleida, la imatge viva del carrer Cavallers i els Jardins al costat del Segre, els Camps Elisis. També en recordava sentiments de por al enfrontar-se als tribunals estranys per a ell i confessava que els superava amb uns gelats i unes galetes i passant el rosari. Tan petit i ja portava un rosari a la butxaca. El seu amor a la Mare de Déu seria com va dir en ocasions el seu amor més gran. El jove Josepmaria era un jove com els altres, però en aquest anys havia crescut en fe i tracte personal amb Déu; entre els records que guardava hi havia el d’una nit adormit resant el rosari com desgreuge per converses dels companys d’estudis que podien ofendre a Déu.

Aquestes estades coincidiren amb moments difícils per a la seva família. Abans del 1914 moriren dues germanes i el negoci del seu pare feia fallida, fet que obligaria als Escrivà a traslladar-se a Logronyo on el pare havia trobat una feina per començar de nou; malgrat tot les notes de sant Josepmaria varen ser bones. Continuà estudis a Logronyo on el 1918 veurà que Déu vol alguna cosa més d’ell però encara no sap què i pensa que li serà més fàcil esbrinar-ho si es fa sacerdot.