Sant Josepmaria va tenir cinc germans: Carmen (1899-1957), Santiago (1919-1994) i tres germanes, que van morir quan eren molt petites. Quan tot just comptava dos anys de vida, va caure greument malalt, amb febres molt altes. El metge, amic de la família, va acudir a visitar el nen i li va dir al pare: "D'aquesta nit no passa".


D'esquerra a dreta, Sant Josepmaria i els seus germans Santiago i Carmen, en una imatge del 1921. Font: opusdei.cat

Amb molta fe els pares demanaven a Déu la curació del fill, i la Dolores va prometre a la Verge portar el petit en pelegrinatge a l'ermita de Torreciutat, si el guaria. L'endemà, el doctor va anar a visitar de nou a la família: "A quina hora ha mort el nen?", fou la seva primera pregunta. José, amb alegria, li va contestar que no només no havia mort sinó que estava completament curat: va veure el nen al bressol, agafat als barrots i fent salts ple de salut. Els pares sabien quin era el motiu, i van anar a l'ermita de Torreciutat, a uns 25 quilòmetres de Barbastre, per agrair aquest favor a Santa Maria.

En José Escrivà tenia un negoci de teixits. Era un home treballador, amable, solidari, sempre atent a les necessitats dels altres. La Dolores, dona culta, a qui li agradava molt llegir, li donava suport en tot, especialment en la cura de la llar i l'educació dels fills. Com qualsevol matrimoni cristià, a casa vivien la fe amb naturalitat: resaven el rosari junts, dirigien les pregàries a Déu a la nit, abans d'anar a dormir, participaven en la vida parroquial, donaven almoina als més necessitats...

Lolita i Chon, dues germanes de sant Josepmaria.

Entre 1910 i 1913 va perdre les tres germanes petites: Rosario, Lolita i Chon. Això li va afectar profundament, i un dia digué a la seva mare: "l'any que ve em toca a mi". "No et preocupis -el va consolar la Dolores-, que jo t'he ofert a la Mare de Déu i ella tindrà cura de tu". Josepmaria va cessar de repetir allò de la seva pròxima mort, per la confiança que li inspiraven les paraules de la seva mare i pel patiment que li podia causar amb aquells presagis.

Al voltant dels anys 1913 i 1914, hi va haver una crisi econòmica a tota la regió. A això es va unir l'incompliment dels compromisos d'un antic soci del negoci del seu pare, amb la consegüent fallida econòmica que els va portar a la ruïna. En José va tractar d'obrir nous horitzons a la família, pensant en el futur dels fills i, com tenia amics i coneguts entre els comerciants del ram tèxtil, va acceptar una feina en una botiga de Logronyo, on es va traslladar tota la família el 1915.

Nou anys després, el 27 novembre de 1924 va morir en José a Logronyo. Sant Josepmaria estava a Saragossa preparant-se per rebre el sacerdoci.



Amb dos anys i el vestit propi dels nens en aquella època li van fer la primera foto. Es referia a la seva primera infància com "aquells dies blancs de la meva infantesa". Font: opusdei.cat

La seva mare va viure molts més anys, fins al 1941. Precisament es trobava al seminari de Lleida, l'actual edifici del rectorat de la universitat, predicant al clergat de la diòcesi, quan va rebre la trista notícia de la mort de la seva mare. Immediatament es va dirigir a la capella per resar i tot seguit va viatjar cap a Madrid. Poc després, el Bisbe, molt agraït tot i l'obligada absència, li va demanar dirigir dues tandes més d'exercicis.