Avui es compleixen 72 anys i dos mesos de la mort de la mare de sant Josepmaria, succeïda mentre ell predicava a Lleida una activitat amb sacerdots. A mitjans d’abril de 1941, la mare de sant Josepmaria, Dolores Albàs, emmalaltí. El metge va diagnosticar una pulmonia, i el fundador de l’Opus Dei estava amoïnat.

Desconeixem el moment i el lloc on apareix Sant Josepmaria en aquesta imatge. L'aspecte que tindria a Lleida el 1941 deuria ser similar. Font: opusdei.cat

El bisbe Administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida li havia demanat que donés uns exercicis espirituals als seus sacerdots, motiu pel qual estaria absent de Madrid uns dies. No obstant això, el pronòstic relativament optimista del metge el va animar a emprendre aquell viatge.

Abans de marxar, s'acomiadà de la mare:

- Ofereix les teves molèsties per aquesta tasca que faré – li va dir.

Ja sortia de l’habitació, quan va sentir que la seva mare exclamava, en veu baixa:

Aquesta és la capella on predicà sant Josepmaria, que estava situada a la primera planta de l'edifici que dóna al carrer Ramón i Cajal. Era la capella dels estudiants de teologia. La imatge és del 1979, quan es va traslladar el retaule a la Casa Sacerdotal. Foto: Ramon M. Mondéjar

- “Aquest fill!”, pensant segurament en la seva sacrificada feina sacerdotal.

El primer que feu en arribar al seminari de Lleida, lloc on es farien aquells exercicis, fou agenollar-se davant del Sagrari:

- Senyor, tingues cura de la meva mare, donat que estic ocupant-me dels teus sacerdots.

Dos dies més tard, el 22 d’abril, pensant també en la seva mare malalta a Madrid, havia predicat sobre la tasca inigualable de la mare del sacerdot al costat del seu fill. “I se’m va ocórrer dir: les mares dels sacerdots –jo estava amb la pena de la meva mare- s’haurien de morir al dia següent que morís el seu fill", recordaria.

En aquell moment vingueren a avisar a Mons. Manuel Moll, el bisbe administrador apostòlic de Lleida, que era un dels assistents als exercicis.

Sant Josepmaria va acabar després la plàtica, i s’agenollà davant el Santíssim Sagrament. S’obrí la porta: era el Dr. Moll, que tornava amb el rostre trasmutat. Se li acostà i li digué:

- Don Alvaro el truca per telèfon.

Àlvaro era un dels seus col·laboradors, que anys més tard el succeiria al capdavant de l’Opus Dei. Es posà al telèfon: la seva mare havia mort.

Sant Josepmaria, profundament impressionat, va tornar de seguida a l’oratori:

- Senyor, això em fas? Mentre jo tenia cura dels teus sacerdots, Tu em fas això?

Ben aviat, però, va comprendre que el Senyor se n’havia endut la seva mare perquè estava madura per anar al Cel. I plorà, mentre resava una oració que havia recomanat moltes vegades a qui havia d’acceptar un voler de Déu especialment dolorós:

- Faci’s, acompleixi’s, sia lloada i eternament enaltida la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu sobre totes les coses. –Amén. –Amén.

“Sempre he pensat —diria anys després— que el Senyor volgué de mi aquest sacrifici, com a mostra externa de la meva estima als sacerdots diocesans, i que la meva mare especialment continua intercedint per aquesta labor”.

Font: opusdei.cat. Versió adaptada d'aquest article.